|
Llegendes
• El bruixot de la Serra • El gall de l’Alzina • El pont del Clop • El rector del castell de Lladurs • El senyor de Lladurs i l’amor de la seva esposa • El tossal de S. Esteve Coscollola • Els tres presents de noces • La boira i la tramuntana • La devoció de la Ribera Salada al Corpus Christi • Les dones de fum i aigua • Les malvestats de les dones de fum i aigua • Mitja vida o vida completa? • Petites llegendes |
El bruixot de la Serra
Són fressats els camins, les rutes i les dreceres de la casa anomenada La Serra difosa per llargues hores de la comarca. Hom vol gaudir de la salut i saber el curs de la vida i per això treballem per saber i gaudir; coses ambdues que domina i coneix el bruixot. Mentre hom diu que tot és una enganyifa, altre assegura ser una bella persona que empra i ensenya l’ús de pomades i ungüents, herbes i xarops, pedres i fetills, ferros i fruites gratuïtament donades per a fer el bé al pròxim; tot plegat una curiosa barreja: El bruixot, l’home de les set gràcies, posseeix diverses habitacions per a servir i observar els seus pacients: Un petit recambró amb espitllera que il•lumina un gibrell d’aigua claríssima on el visitant contemplarà les persones de les quals vol saber noves; una habitació quasi quadrada amb uns armaris i postades en les quatre parets, reblertes de trastos, capses, ampolles, plats, olles, gots, etc es pugen tres graons i s’entra en un cuarto petit on hi ha una mena de tinell, d’aixovar, un petit fogó i una finestra quadrada d’uns tres pams, tot obert al gruix de la paret –semblava- on entren les persones de més confiança. El fogó està encès, bull una olleta d’aigua i per impressionar hi havia un mussol i una gallina negra. Endevinava els successos futurs observant els moviments del mussol; els xiscles de la gallina, indicaven cada xiscle un any de vida bona per la persona preguntada. Les endevinalles, els encerts eren fabulosos, els guariments dels malalts, un no dir -i ho feia tan baratet, no cobrava mai, acceptava la bona voluntat- que havia corregut talment un ratlla de pólvora...era una doble de quatre. Aviat el bruixot esdevenia una potència financera i comprava cases i terres, no volia abandonar la Serra car era el lloc de les seves bondats i serveis. La única pena que sofria, era no poguer donar les set gràcies als fills que deurien agafar els arpiots i l’arreu per a menjar. |