La presència humana documentada en el Solsonès es remunta al Neolític; les restes trobades en la comarca són aproximadament del 3.000 aC. En aquella època els humans vivien en poblats i enterraven els seus morts en sepulcres cavats a terra i revestits de pedres planes. A Lladurs s’han trobat sepulcres megalítics a diversos llocs.
La Lacetània ibera que els romans ocuparen a partir del segle III aC es transformà amb la presència de l’imperi romà, que deixà les seves empremtes en les construccions de caire civil, com la suposada primitiva conducció d’aigües des de les fonts de Lladurs a la Setelsis romana.
Amb l’arribada dels
visigots, la societat esclavista i urbana dels romans prengué un caire rural i senyorial que perdurarà fins a l’Edat Mitjana. El
domini islàmic en aquestes terres va ser relativament breu (del 716 al 789). El territori de Lladurs quedà emmarcat dintre de la dinàmica fronterera en formar part de la
Marca Hispànica al primer terç del segle IX. En aquest moment ja existien la majoria de
parròquies que conformarien després el municipi de Lladurs. A finals del segle el comte Borrell inicià la fortificació del territori a partir de la construcció de
castells, els quals van esdevenir, junt amb les
esglésies, els eixos articuladors de la
societat feudal a partir del qual s’exercia el domini de la
població camperola. A Lladurs, aquí i allà es va tenint notícia de l’existència d’
alous –propietats- productius: terres conreades, horts, vinyes, fruiters i ja comencen a aparèixer en la documentació alguns dels seus
masos mil·lenaris. En una societat progressivament jerarquitzada les concessions territorials eren la moneda de canvi de les estratègies de poder de nobles i eclesiàstics, els quals monopolitzen els càrrecs públics i ofeguen d’impostos als camperols convertint-se en grans propietaris latifundistes;
els senyors de Montpol i del castell de Terrassola en són un bon exemple. Els “capbreus” que es conserven (meticulosa declaració de les terres cedides pel senyor i les condicions de cessió) en són un preuat testimoni.
Foto: megàlitic de Cabiscol.
