El municipi de Lladurs està situat en el domini dels boscos submediterranis potencials de les rouredes submediterrànies que es fan als solells poc rocallosos i els de les pinedes de pinassa desenvolupades ufanosament a la major part del territori.
Els boscos de pinassa, una espècie considerada endèmica dels Prepirineus Centrals i Sistema Ibèric, formen el paisatge dominant, sovint amb petits roures i certes extensions d’alzinar amb boix. L’estrat arbori d’aquests boscos està dominat per la pinassa, acompanyada per carrasques i roures subpirinencs. L'estrat arbustiu està caracteritzat per la presència de càdecs, boixos, corners, auró negre i arç blanc. L’estrat herbaci presenta recobriments baixos, de composició molt variable, on hi són habituals la jonça, la viola i el te de bosc.
A les obagues més frescals del nord del municipi per sobre dels 900m d’altitud es desenvolupen extenses masses de boscos de pi roig, que presenten un sotabosc amb una important diversitat florística i una gran abundància d’arbres i arbusts caducifolis, com el trèmol, el cirerer, la blada, el grevoler, l’auró blanc, i algun peu de til·ler i de teix.
Al voltant dels principals rius de l’estatge montà que travessen el municipi i fins els 1.300m d’altitud s’ha desenvolupat una comunitat vegetal amb una estructura, en general, ben conservada: els sargars. Aquesta comunitat es caracteritza per la presència de bosquetons arbustius que viuen en terrenys codolosos riberals i que retenen el sòl en cas de riuades importants. En els sargars hi predominen principalment els salzes o sargues, acompanyats per arbres com l’omicer, el salze blanc, el pollancre, el freixe de fulla petita o l’avellaner. A les lleres hi creixen joncs i canyís. El sotabosc està format per esbarzers, vidalbes i cues de cavall. Puntualment, hi poden créixer alguns peus d’altres espècies de salzes, arribant a formar petits bosquetons, com a la rasa de Riart.
